Va néixer a Moscou, el 9 d'octubre de 1892, just quan el server, arbre carasterisíc del paisatge moscovita, prenia el seu rogenc color tardoral. I és així que Marina associarà la seva naixença als “servers en flames” i al seu “ram amarg”. Amarg potser, d'entrada, perquè l'any 1892 és l'any conegut com de “la gran fam”, un fet transcendental en el desemvolupament del procés que culminaria en las revolucions de 1905- que havia d'aportar l'atorgament per part del tsar d'un parlament i d'una constitució de caire democràtic burguès- i la revolució obrera de 1917, que duria als bolxevics al poder, amb la posterior guerra civil.
El seu pare fou un conegut filòleg, professor a la Universitat de Moscou, vidu d'una primera esposa idolatrada i pare de dos fills d'aquest matrimoni, casà en segones amb la que havia de ser la mare de Marina ( un matrimoni de coveniència), la mare va ser obligada pel seu pare a abandonar l'home estimat per casar-se amb un home força mès gran que ella, no es extrany que per a Marina la paraula amor sigues ben aviat i durant tota la seva vida sinònima d'absència i, encara més , de trencament. El signe de la resignació i de la renúncia va ser una de les baules essencials d'identificació entre mare i filla, tot i el temperament fort, rebel i apassionat de Marina. La tensió entre aquestes dues facetes és central en la seva poesia, en la qual el to moltes vegades evoca una força desbridada i salvatge, de ritme sincopat, rebotant contra les parets d'una solida estructura mètrica que ressona i en multiplica l'abast. Als sis anys comença a escriure versos. La seva mare s'en riu perquè la vol consagrada a la música. Malgrat aixó es de la seva mare de qui li vindrà la passió per la poesia, segons explicà Marina anys més tard. La disciplina espartana a que la sotmet sa mare, que la obliga a estudiar piano,i potser és als guanys aportats per aquesta disciplina que es deuen alguns dels recursos de ritme més peculiars i originals de la seva poesia. Les seves primeres lectures sota la tutela materna l'aboquen a llegir literatura juvenil en francès i alemany, llengües que Marina va dominar a la perfecció i en las que mes tard escriurà i traduirà.
La seva formació acadèmica fou accidentada, ja que per la emfermetat de la mare van recorresr sanatoris de França , Italia i Suïssa. Un cop morta la mare, quan Marina te catorze anys, tornla familia s'instal.la a Moscou de forma estable, esdevé una alumna conflictiva, que només s'aplica a les matèries que la interessan, amplia de forma autodidàctica la seva formació literària. Llegeix autors francesos Rostand, Baudeliere, Rimbaud i Claudel. Coneix una noia russa , pintora , morta prematurament, la publicació del seu diari que es converteix en un best seller l'hi causa tan impacte que li va dedicar el seu primer llibre ÂLBUM VESPERTÍ L'ANY 1910.
Ben aviat de forma clandestina entrarà en contacte amb la literatura russa de l'edat d'or i amb l'obra de Puixkin. Aquesta es una de les coincidències que la lligaràn amb Anna Akhmàtova,, totes dues van dedicar un estudi critic a aquest autor ,una altre fou que entre 1910-1912 Tsvetàieva i Akhmàtova se situaràn en un lloc destacat del panorama literari rus: Tsvetàieva com a jove promesa d'una originalitat esclatant i Akhmàtova, malgrat la seva joventut, com una figura indiscutible i consagrada.
Marina es casa contra la opinió del seu pare amb Seguei Efron, un estudiant de filosofia d'origen jueu, també amb ambicions literàries,te tres fills Âlia, Irina i Georg. La relació amb Sergei, -un xic més jove que ella- va tenir un matís de protecció maternal, i poca passió amorosa, va condicionar la vida de Marina amb tots els aspectes. Des del punt de vista amorós, va comportar la existència paral.lela de relacions extramatrimonials lligades a la passió.(no mancades de conflictes i esqueixaments interiors) en trobem una mostra en aquest poema que va escriure el 1915:
No seduiràs la dona
amb cap pàgina funesta...:
Per a ella l'Arts amandi
és ben bé tota la terra
El cor és filtre d'amor,
un fitre sense remença.
Per algú pecat mortal
és la dona, de naixença.
I és que el cel és tan llunyà.
Tan a prop uns llavis tendres.
Déu, no jutgis: no has estat
una dona aquí a la terra!
Ës precisamente l'any 1915 que Serguei Efron se n'havia anat al front com a infermer voluntari, que Marina inicia una relació amb la poeta i assagista Sofia Pàrnok, aquesta relació esdevé una veritable bateig de foc i de sang , la veritable iniciació en el món dels sentits i la passió. L'amargor del trencament d'aquesta història, que anys després Marina va definir com “ la primera catàstrofe de la meva vida” li inspira tot un cicle intitulat AMIGA , al qual pertany el següent poema:
Sota la flonja flassada
revisc el somni d'ahir,.
quina i de qui fou la victòria.
I la derrota, de qui?
Un altre cop la memòria,
un altre cop el dolor.
Allò que nom no tenia
pot anomenar-se amor?
Qui fou caçador, qui la presa?
Tot diabòlicament capgirat.
Rumrumejava, però capia
ben res el gat siberià?
En aquell duel obstinat, de qui
fou sempre la bala, de quina mà,
quin cor fou, el teu o el meu
que al galop s'encelà?
I malgrat tot, què va ser?
Quin desig o quina muda
recança? Encara no ho sé:
I jo, vencedor ? ...o vençuda?
Tot i la revolució, que la trova amb l'anim desvastat per la ruptura amb Sofia Pàrnok, la força del seu alè poètic no minva i escriu intensament. Perd la seva segona filla que mort de fam abans dels tres anys. L'any 1922 abandona el pais per retrobar-se amb Serguei Efron, fugitiu a Berlín l'exili durarà 17 anys, Berlín, Paris, Praga... a la capital txeca és on viurà un dels episodis de més repercusió literària. De la seva relació amb Konstantin Rodzevitx en sorgiran dos dels seus poemes majors,”el poema de la muntanya” i “el poema de la fi.
“El poema de la fi” evoca la darrera trobada i la decisió de ruptura d'una parella, a Praga, el tema es desplega en centenars de versos, amb una amplitud només consagrada als temes èpics i col.lectius.. El seu drama íntim es per ella comparat amb una catàstrofe colectiva, com pot ser una matança de jueus, un pogrom... No hi ha diferencia entre l'infern interior i l'exterior.
L'any 1937 Seguei Efron i la seva filla Àllia retornen a l'URSS, Marina emprèn el rentorn amb el seu fill l'any 1939. Pocs mesos després Serguei Efron és afusellat i Àllia deportada a Sibèria. Les dificultats econòmiques insuperables, unides al xoc brutal amb una realitat per a la qual els seus anys d'exili no li havien proporcionat cap clau l'aboquen al suïcidi.
Acaba Maria-Mercè Marçal dient, de Marina Tsvetàieva : -Polifacètica en la seva escriptura, autora d'un extens epistolari, d'imatge controvertida, sovint dificil i incòmoda; literàriament experimental i inclassificable.
Font:. Maria-Mercè Marçal – Monika Zgustova
Versions d'Akmàtova i Tsvetàieva - Edicions Proa
