FORAT

Tèrbolament t’estimo. Tot el pòsit

s’ha remogut. La copa com un mar

tempestejant m’aboca, a contrasang,

restes dels vells naufragis, fustes, urc

de suïcidis oblidats, quitrà

enquistat dins l’onada, algues, mort.

No sé trencar-la. Ni, assedegada,

buidar-ne tot l’embat en un sol glop

sense esquitxar-te ni ferir-te, sense

arrossegar-te a l’escullera amb mi.

Maria –Mercè Marçal -Desglaç



















Hi ha vegades que els amors ens commouen i regiren velles experiències mortes que ja estan guardades i arraconades.
Però estem assedagats d'amor, i tot i sabent que no és el millor per a nosaltres, ens falla la força per tallar-lo, no en tenim prou amb uns moments.
El cor ens demana el que la ment ens nega.
La passió és molt forta, i tot i el risc de ferir l'altre, sucumbim.