Hi ha una cosa mes quotidiana que l'aigua....Es un goig poder-la fruir, quan em cau tèbia, o calenta per sobre, acaronant la meva pell, de bon mati quan em dutxo, o freda a l'estiu quan la calor i la suor fa que desitgi un bany a la platja o la piscina....Sense ella no hi ha vida.
Vida i força que no s'acaba mai. com diu J.S. Papasseit:
"Mai no vulgueu saber quina es l'hora quieta del repòs: pregunteu a la mar- màxim cavall de força- per què llurs braves ones festegen el neguit eternament".
Hores i hores m'he passat escoltant el seu brogit i veient com va i ve, sentint-me acompanyada per els seus capriciosos moviments.
Quan en una llarga caminada per les muntanyes em sorprèn un plugim, deixar que em mulli els cabells i em regalimi per la cara, es un veritable plaer. Sentir la seva cantarella quan hi ha un rierol a prop, es un dels sons mes relaxants, per a mi, i quan la caminada m'esgota i la calor em pot, asseure'm, fer un trago d'aigua fresca, refrescar-me la cara... Hi ha plaer mes gran?.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada