Em trobo davant l'ordenador, i com cada vegada que vull posar els meus sentiments en un paper em sento impotent, l'espai en blanc es molt gran i jo em sento molt, molt petita.
"Memòria de la transiciò" ¡Pobre de mi! Si en aquells temps jo vivia en un poble petit, i anava a un col.legi de monges, i aquí no passa res!.
El meu pare va cedir a les pressions de la seva dona, que volia que la filla fos educada com una seyoreta,( el pare que havia hagut de fugir, nomes amb 14 anys cap a França i que va haver de fer el cami de l'exili, acompanyant el seu pare, i passar-les de tots colors,a tres camps de concentració, va dir amén, mai millor dit.
D'aquells temps recordo, que un llibre de poemes en català de la meva avia, em va ser requissat per la professora de torn, no es podia llegir res en català., Com s'em va acudir portar aquell llibre i ensenyar-lo? No el vaig poder recuperar mai més, malagüanyat. Encara recordo el començament de una de les primeres poesies que l'hi vaig llegir, i que va fer que portes el llibre a l'escola perqué el llegis la meva amiga del anima.
A la que Sant Jordi empunya
bandera de color blanc
hi ha l'escut de Catalunya
amb qatre barres de sang
d'aquestes barres l'historia
n`és escrita amb lleres d'or
per saber-la de momoria
i grabar-la en nostre cor
Essent Carles rey de França
i senyor dels catalans
entraren folls de venjança
en sa terra los Normands
Per sostenir sa corona
demaná el rey socors
al Compte de Bacelona
lo valent Jofre el Pilós
Aqui la memória em va jugar males pasades i un troç s'ha borrat.... que hi farem!! El resúm es que En Jofre va anar a l'ajuda del frances amb la flor dels catalans,
i un llanço al pit se li clava
i el fa caure del cavall.
i d'aqui va sortir la llejenda del nostre escut i la nostra senyera,
El poc català que vaig aprendre va ser en unes classes "clandestines" que ens feïen uns estiuejants, encara em recordo com el meu pare em va fer prometrer que no ho diria a les monges, ni a ningú,
Es per aixó que, quan vaig sentir cantar el Joan Manuel Serrat en Català les seves primeres cançons, que sense adonar-me ven be del que passaba, a dins meu hi habia quelcom que no era prou capaç d'explicar, pero que em feia escoltar-les i cantar-les amb veritable delit,
Habia començat la transició.
Marina Casoliva
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada